Valls és molt més que castells humans i calçots. La capital de l'Alt Camp amaga entre els seus carrers i els turons que l'envolten un patrimoni religiós extraordinari: esglésies gòtiques, capelles barroques, santuaris amb segles d'història i ermites que van veure passar caputxins, nobles medievals i exèrcits. Una ruta que connecta la vila amb les seves pedanies —Picamoixons, Fontscaldes, Masmolets— a través de pedra, fe i memòria col·lectiva.
> «A Valls, cada campaner que sona porta segles de veus. Escoltar-los és llegir la història del Camp de Tarragona en veu alta.»
---
El Cor de la Ciutat
1. Església Arxiprestal de Sant Joan Baptista
Plaça de l'Església · Valls
El monument més emblemàtic de Valls i, sense cap discussió, el seu símbol. El campanar de 74 metres —el més alt de les esglésies parroquials de Catalunya— es veu des de quilòmetres de distància i és el referent visual de tota la comarca.
La seva història comença molt abans que la pedra actual. L'any 1192, l'arquebisbe Vilademuls ja fa referència a una església romànica al mateix lloc, dedicada a Sant Joan la Major. Durant el segle XIII es va construir a prop una segona església, la de Sant Miquel, de la qual avui només en queda l'arc de la porta d'entrada, integrat al teixit urbà com un fantasma de pedra.
El creixement demogràfic de la vila al segle XVI va fer que aquella antiga parròquia es quedés petita. Entre 1569 i 1583, els mestres de cases barcelonins Bartomeu Roig, pare i fill, van aixecar l'edifici actual inspirant-se en l'església gòtica de Sant Agustí Vell de Barcelona. El resultat és una única nau d'una amplada monumental, coberta amb volta de creueria, vuit trams i set capelles a cada costat. L'absis poligonal, la rosassa atribuïda al mestre vitrallist genovès Giacomo Carnobali (1609), i la façana renaixentista completen un conjunt de primer ordre.
L'interior conserva autèntiques joies malgrat les destruccions de la Guerra Civil del 1936, que van arrasar el retaule barroc original. Entre 1947 i 1954, l'escultor vallenc Josep Busquets en va construir una rèplica fidel. Destaquen la Capella de la Mare de Déu de la Candela —que guarda la talla gòtica del segle XIV de la patrona de la ciutat— i la Capella dels Dolors, amb la imatge de la Verge salvada del retaule de Lluís Bonifàs (1779).
El campanar, d'estil neogòtic, és obra de l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona i va ser construït entre 1895 i 1897. Des del seu cim es veuen poblacions de cinc comarques.
---
2. Capella del Roser
Carrer de la Cort, 24 · Valls
Una de les joies amagades de Valls. La capella va ser construïda originàriament el 1612 per la Confraria de Nostra Senyora, però l'estructura que veiem avui es va refer el 1634. En aquella reconstrucció es van col·locar als murs laterals uns extraordinaris plafons de rajoles valencianes vidriades del principi del segle XVII que representen escenes de la Batalla de Lepant (1571) — un dels conjunts ceràmics d'aquella època més importants de Catalunya.
L'edifici va rebre diners d'Amèrica durant el segle XVIII, quan es va tornar a reformar. L'interior, d'una nau amb quatre trams i volta de canó amb llunetes, conserva pintures d'Anton Català i Gomis i escultures de Josep Busquets i Odena, natural de Fontscaldes.
---
3. Santuari de la Mare de Déu del Lledó
Passeig dels Caputxins · Valls
Des del segle XVI fins al XIX, aquest santuari va ser regentat pels frares caputxins, que van deixar una empremta profunda en la vida religiosa de la vila. L'edifici acull la imatge gòtica de la Mare de Déu del Lledó, una de les devocions més arrelades de la comarca.
L'altar és obra del cèlebre arquitecte Cèsar Martinell —l'home dels cellers modernistes del Camp de Tarragona—, i l'interior es decora amb pintures de Català i Gomis i F. Galofré i Oller, i escultures d'Anselm Nogués. A l'interior de la Capella dels Terciaris (segle XVIII) hi ha el mausoleu neogòtic del general Castaños, figura clau de la Guerra del Francès.
---
4. Església de Sant Antoni Abat
Nucli antic · Valls
Situada al cor del barri antic, aquesta església segueix les traces del barroc del segle XVIII, una època d'expansió econòmica per a Valls gràcies al comerç de la vinya. La festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener, és origen dels famosos Tres Tombs de Valls, declarats Festa Tradicional d'Interès Nacional, uns dels més concorreguts de Catalunya per la seva col·lecció de carros de treball i el recorregut pel casc antic.
---
5. Església de la Mare de Déu del Carme
Valls (exterior de les antigues muralles)
Forma part de l'antic convent carmelità, situat fora del perímetre de les muralles medievals de la vila. La seva façana barroca del segle XVIII i el campanar fan d'aquesta església un dels edificis religiosos més característics de la silueta de Valls. Avui acull una de les tres parròquies actives de la ciutat, juntament amb Sant Joan i Sant Antoni.
---
6. Església de Sant Francesc
Vora l'antic hospital · Valls
Va dependre del convent dels franciscans i es va acabar de construir l'any 1595, en el marc de l'embranzida constructora de finals del segle XVI que va transformar el paisatge urbà de Valls. Un testimoni de la presència dels ordes mendicants a la vila durant l'edat moderna.
---
7. Capella del Sant Crist del Cementiri
Cementiri municipal · Valls
Un petit edifici religiós amb la funció íntima i quotidiana que sempre ha tingut: acompanyar els veïns en el trànsit. Testimoni silenciós de generacions de vallencs.
---
Les Pedanies: Fe al Territori
8. Ermita de Sant Llorenç del Bosc
Terme de Valls (Picamoixons)
Una de les joies patrimonials més desconegudes del terme. Arquitectònicament classificada com a romànica del segle XII, és una capella de petites dimensions amb porta d'arc de mig punt i un petit rosetó a la façana, característica de les ermites de muntanya.
La seva història és llarga: pertanyia a la família Bosc fins que l'any 1292 va passar a mans de la vila de Valls. El 1579, la Universitat de Valls la va cedir als frares caputxins, que hi tenien el seu convent a l'ermita de Sant Jeroni, situada al turó proper —on avui hi ha una pedrera. L'any 1876, la família Pié la va adquirir i restaurar, construint les cases annexes que formen el conjunt actual. Avui és un habitatge particular.
Les ermites de Sant Llorenç i l'antiga Sant Jeroni pertanyien a l'antic territori de la partida de Rocabruna, avui integrat a Picamoixons, i tenen l'origen en la tradició d'eremites cristians que cercaven la vida contemplativa al bosc i els camins.
---
9. Església de Sant Salvador de Picamoixons
Picamoixons · Pedania de Valls
L'església parroquial de la pedania de Picamoixons, dedicada a Sant Salvador, és el centre de la vida religiosa d'aquest nucli situat a la riba del riu Francolí, a l'extrem sud del terme municipal. Picamoixons és també un dels enclavaments prehistòrics i ibers del territori, amb jaciments documentats que mostren ocupació humana des de temps molt remots.
---
10. Església de Sant Simó de Fontscaldes
Fontscaldes · Pedania de Valls
Fontscaldes, situada a la falda de la serra de Miramar, té una personalitat pròpia malgrat ser agregat de Valls. La seva església parroquial, dedicada a Sant Simó, va formar part durant segles de les possessions del Monestir de Santes Creus, la gran abadia cistercenca del Camp de Tarragona, cosa que li dona una dimensió històrica notable.
Fontscaldes és també coneguda per ser el lloc de naixença de l'escultor Josep Busquets i Odena (1914–1998), l'artista que va reconstruir el retaule de Sant Joan de Valls i que va treballar en nombroses obres d'art religiós de la comarca.
---
11. Capella de Sant Roc de Masmolets
Masmolets · Pedania de Valls
Masmolets és un petit agrupament de cases a la dreta de la carretera de Valls a Montblanc, entre Fontscaldes i la capital comarcal. La seva capella, dedicada a Sant Roc, és un petit edifici que, segons les fonts, es va aixecar al lloc on hi havia hagut un castell medieval. Els castlans de la família Llobet en van donar la propietat al municipi de Valls a mitjan segle XV.
Tot i ser una pedania eclesiàsticament dependent de Fontscaldes, Masmolets manté la seva capella com a centre d'identitat del poble.
---
Dades Pràctiques per a la Ruta
La ruta completa per les esglésies del nucli de Valls es pot fer a peu en un matí, seguint un circuit pel casc antic que inclou la basílica de Sant Joan, la Capella del Roser, l'església de Sant Francesc, el Carme i el santuari del Lledó.
Per visitar les pedanies es recomana vehicle propi. L'ermita de Sant Llorenç del Bosc és de propietat privada i no és accessible; es pot veure des del camí. Les esglésies parroquials de Picamoixons, Fontscaldes i Masmolets solen estar obertes per als oficis religiosos i en dates assenyalades.
La millor època per fer la ruta és la primavera o la tardor, aprofitant el paisatge del Camp de Tarragona i la llum del migdia sobre la pedra antiga.
---
*GuiaValls.com · Patrimoni i turisme a Valls i l'Alt Camp*