El Seguici Cerimonial de Valls: Bèsties, Gegants i Balls que Porten Segles Sortint al Carrer

Hi ha ciutats que guarden la seva identitat als museus. Valls la treu al carrer.

Cada any, per la Festa Major de Sant Joan Baptista —el 23 i 24 de juny— i cada deu anys per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, els carrers i places de Valls s'omplen d'un desfilada de figures que fa segles que acompanyen la vida de la ciutat. Gegants, bèsties fantàstiques, nans, àligues, dracs i balls parlats que porten la memòria de Valls cosida a la roba i gravada a la pedra.

Això és el Seguici Cerimonial de Valls: el patrimoni festiu més viu i més antic de la capital de l'Alt Camp.

---

Què és el Seguici Cerimonial?

El seguici és el conjunt ordenat de figures festives, balls tradicionals i música popular que acompanya les celebracions principals de la ciutat. No és un espectacle estàtic. Cada figura té el seu ball propi, la seva música, la seva història i el seu lloc dins la processó. Alguns elements porten documentació de fa més de sis segles; d'altres han estat recuperats en les darreres dècades gràcies a la feina de col·lectius i entitats vallenques que no han volgut deixar morir la tradició.

El Seguici surt complet al carrer els dies 23 i 24 de juny per la Festa Major de Sant Joan Baptista, i cada deu anys —els acabats en 1— per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, la manifestació festiva més important de la història de la ciutat.

---

El Bestiari: les bèsties que fan por i fan goig

L'Àliga de la Ciutat

L'element més solemne i protocol·lari del seguici. L'àliga és un símbol de poder reial i religiós —les localitats que la tenien eren aquelles que gaudien de privilegis reials— i a Valls és a més l'emblema de l'evangelista Sant Joan, patró de la ciutat. És una peça coronada, detall que subratlla el seu rang dins el seguici.

La Mulassa — «Guapa, guapa i guapa!»

La figura més estimada de Valls. La Mulassa és documentada des del segle XVI, quan va assistir a la recepció del rei Felip II a Barcelona. L'exemplar actual, recuperat el 1987, és obra d'un equip liderat per Lluís Musté i Francesc Bofarull: té color de pell marronós, va vestida amb vellut vermellós i porta una flassada verda amb l'escut de la ciutat. Mesura 4,60 metres de llarg, 1,10 d'ample i 2,95 d'alçada — la mulassa festiva més gran de Catalunya. Pesa 100 quilos i per ballar-la calen quatre persones.

La seva música té dues parts: una de solemne i una d'enjogassada. Quan surt al carrer, la gent la segueix i, en acabar el ball, esclata el crit popular: *«La Mulassa és? Guapa, guapa i guapa!»*

El Drac Bicèfal

La primera documentació del Drac a Valls data de 1764. La peça actual, bicèfala —amb dos caps— és del 1985 i està feta de cartró i fibra de vidre. Simbolitza els poders de l'infern i és una de les figures més espectaculars del bestiari, especialment als correfocs on dispara foc.

El Bou

Documentat també el 1764, el Bou tradicional va ser recuperat durant la Festa Major del 2012 per l'Associació el Calçot i el Casal Popular La Turba. Porta foc no pirotècnic els dies 23 i 24 de juny, i foc pirotècnic al correfoc del dia 25. Un element que a altres poblacions tenia un rol positiu: la veu popular deia que a Betlem donava escalfor al nen Jesús.

L'Ós

Recuperat el 1999 amb cartró i fibra de vidre, l'Ós protagonitza un ball que escenifica una cacera tradicional. Una de les figures del bestiari amb un argument narratiu més clar i més antic.

El Lleó

L'única peça del bestiari festiu de Valls sense documentació històrica pròpia a la ciutat. Es va incorporar al Seguici per les Festes Decennals del 2011, amb el simbolisme evangèlic de Sant Marc.

El Basilisc

El més jove del bestiari. Incorporat el 2018, el basilisc és la figura mitològica que mata amb la mirada — un reptil llegendari que ha entrat al seguici de Valls amb tota la força de la tradició renovada.

---

Els Gegants i Gegantons

El Gegant de la Porra i la Geganta

Els gegants actuals van ser construïts el 1947 a Casa Paquita de Barcelona, en substitució dels anteriors que estaven en mal estat. Però la història dels gegants a Valls és molt més antiga: la primera construcció documentada és de 1725, i el 1764 l'escultor vallenc Lluís Bonifàs els va renovar. Durant cinquanta anys — entre 1869 i 1921 — el gegant va perdre la porra característica per substituir-la per una pipa. El 2014 van estrenar nova indumentària del figurinista Amadeu Ferré.

El Lladrefaves i la Gegantona — els Gegantons Negres

La parella de gegantons negres. El Lladrefaves és un gegantó de mig cos, per sota del qual es veuen les cames del portador — una morfologia primitiva que el vincula als gegantons més antics, que feien de guia i obertura de pas per a la imatgeria de majors dimensions. Es va casar amb la Gegantona negra durant les Decennals del 1951. El 2015 van estrenar nou vestuari.

Els Nans

Documentats des de 1854. Els actuals daten de les Festes Decennals de 1951. No tenen nom oficial, però han estat batejats popularment segons l'ofici que representen. Petits, grassets, amb grans caps de cartró — els nans sempre han estat els preferits dels nens i nenes en qualsevol seguici.

---

Els Balls Tradicionals

El Ball de Diables i Sant Miquel

El personatge de Sant Miquel lluitant contra els diables és documentat a Valls des del 1400, fet que el converteix en un dels elements del seguici amb arrels medievals més profundes. El conjunt del ball es remunta com a mínim al 1803 i va ser recuperat el 1985 per la Festa Major de Sant Joan. L'entremès és una representació de la lluita eterna entre el bé i el mal, amb el foc com a protagonista.

El Ball de Cavallets

Primera referència a Valls el 1790. Representa una lluita simbòlica on els balladors porten caballetes de cartró i realitzen coreografies amb música festiva. El seu origen és a les festes i cerimònies de les veremes. L'escriptor Narcís Oller el descriu a la seva novel·la *Vilaniu*, amb els detalls de la indumentària dels balladors al segle XIX. Va ser recuperat gràcies a la feina de l'historiador Eusebi Ribas Vallespinosa.

El Ball de Galeres

Una dansa tradicional que va tornar a formar part del Seguici Cerimonial de Valls després de més de 200 anys d'absència. Un dels casos de recuperació patrimonial més notables de la cultura popular vallenca.

El Ball de Gitanes

Documentat el 1894 per l'escriptor alcoverenc Cosme Vidal. El nom prové probablement del fet que antigament es contractaven balladors d'ètnia gitana per als elements del seguici. Va ser recuperat el 1985.

El Ball de Cercolets

Recuperat el 2017, el ball de cercolets és una de les danses tradicionals catalanes més esteses i recognoscibles, amb els seus cercles de colors entrellaçats.

El Ball de Pastorets

Reintroduït el 2011 en format infantil i el 2022 en versió adulta. Un ball que connecta les generacions més joves amb la tradició festiva de la ciutat.

El Ball de Dames i Vells

Documentat el 1635 i a càrrec del gremi dels sabaters local. Probablement el ball parlat més característic del Camp de Tarragona: un entremès que enfronta matrimonis desavinents —marits vells i garrepes contra joves esposes, representades per homes. Una sàtira social tan antiga com la vida mateixa.

Els Xiquets de Valls

Amb més de dos segles d'història i arrels documentades des del 1712, els Xiquets formen part del teixit humà, social i cultural de la ciutat. Les dues colles — la Colla Vella i la Colla Joves — surten al carrer en les diades assenyalades i la seva integració en el seguici és inseparable de la identitat de Valls.

---

Quan Sortir a Veure el Seguici

Festa Major de Sant Joan Baptista (23–25 de juny): el moment principal de l'any. El Seguici surt complet el 23 a les Completes nocturnes i el 24 al Tomb del Poble. El 24 de juny és la gran diada castellera del matí i el seguici al vespre.

Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela (cada 10 anys, anys acabats en 1): la manifestació festiva més gran de la història de Valls. El proper cicle serà el 2031.

Corpus Christi: Valls participa en la processó del Corpus, on els gegants i el seguici acompanyen la celebració religiosa.

Gran Festa de la Calçotada (darrer diumenge de gener): cercavila amb gegants, capgrossos i bestiari festiu per les places de la ciutat.

---

El Seguici Viu i Creix

Una de les coses que fan únic el Seguici de Valls és que no és un museu en moviment. És un organisme viu. Noves figures s'han anat incorporant — el Lleó el 2011, el Basilisc el 2018 — i balls que portaven segles desapareguts han tornat gràcies a la feina de col·lectius, entitats i persones que creuen que la identitat d'un poble es construeix dia a dia, sortida a sortida, ball a ball.

I fins i tot per Carnaval, la Unió Anelles de la Flama de Valls treu versions satíriques i paròdiques de les mateixes figures — l'Àliga Plomada, la Mulassa presumida, el Gegant de la Porra sec i gris — perquè si alguna cosa definitòria del caràcter vallenc és que aquí, de les coses que estimem, ens en podem riure.

---

*GuiaValls.com · Patrimoni · Cultura Popular · Festes de Valls i l'Alt Camp*